Joies contemporànies de paisatges perennes


Els paisatges sempre hi són. Poden canviar, transformar-se, evolucionar però mai desapareixen, semblen eterns com els arbres de fulla perenne. Hi ha paisatges naturals, aquells que trobem al camp, a la platja o a la muntanya. Però també n’hi ha d’urbans, on l’home hi ha tingut un gran protagonisme. Tant uns com altres poden ser idíl.lics - descoberts en períodes estivals o escapades de cap de setmana- o quotidians –que ens envolten en el nostre dia a dia-.

I tots ells són com grans aparadors carregats de tresors que ens criden l’atenció. L’únic problema és que no hi ha cap dependenta que ens els pugui vendre, embolicar i posar-ho en una bossa per gaudir-ne a casa. I, és clar, l’única opció que tenim és capturar el paisatge en una foto o comprant una postal made in China –perquè avui dia tot està fet a la Xina- que ens permeti recordar aquell paisatge que tant ens ha seduit.

Les arquitectes Marta S Blanco i Pepa Morán però, han decidit que no n’hi ha prou amb una foto o una postal. Els paisatges naturals o urbans també els podem tenir a casa amb un altre format. Per què no, en forma de joia ?


De fet, la paraula “joia” té més d’un significat, pot ser una peça feta
amb un metall preciós o qualsevol cosa extraordinària. I de “coses extraordinàries” n’hi havia i moltes a la primera edició d’“Un mos de paisatge”. En aquest certamen amb un jurat format per l’arquitecte i cap de Servei del Parc de Collserola Josep Mascaró, el joier i professor Carles Codina, la biòloga i paisatgista Anna Zahonero, l’artista Elvira López del Prado i l’ingenier agrònom i paisatgista Martí Franch. Hi han participat una vintena de joiers, arquitectes, paisatgistes, artistes i creadors que han mossegat fragments del paisatge per convertir-lo en joies (coses extraordinàries), algunes, fins i tot, amb data de caducitat.


És el cas d’un dels projectes premiats pel jurat en aquesta edició. Es tracta de “Platanápolis”, un conjunt d’arracades i fermalls fets únicament amb les fulles i les llavors dels plataners que habiten a grans ciutats com Barcelona. L’autora del projecte, l’arquitecta Lucía Vecchi, ha tranformat un fruit sec i inert en un objecte preciós de durada limitada, com ella ha explicat: -“les meves joies tenen la durada efímera d’una flor del camp que et poses al cap i dura una tarda”-.


Aquest projecte com altres dels presentats al certamen tenien un denominador comú: l’usuari els pot fer servir, se’ls pot posar al braç, al coll o a les orelles. Hi havia braçalets, collarets, penjolls … alguns cridaven l’atenció per la seva dificultat tècnica com el projecte “Còdols”, guanyador del premi al públic-, format per un conjunt de braçalets fets –tal com el seu nom indica- amb còdols de diferents mides erosionats pel temps i convertits en braçalets amb un cop sec del present al seu nucli.El cop d’una premsa hidràulica.


Altres “joies” del “Mos de Paisatge” que han captivat el jurat han estat peces gens preciosistes, sense cap mena d’utilitat aparent, fetes sense cap tècnica però realment agosarades i carregades de força pel seu original procés de creació. Vindrien a ser objectes que un nen petit hauria descobert en un paisatge i hauria guardat a la seva capsa dels tresors. Qui no n’ha tingut mai una ?


És el cas de “Tobby”, que va obtenir el gran premi del jurat. La seva autora, l’artista de
Badajoz Mari Carmen Mahedero, va passejar quatre fils blancs pels paisatges que l’envolten en el seu dia a dia com si fossin la seva mascota. El gran valor d’aquesta peça són els records que han quedat atrapats en els fils, la interacció de l’artista amb la gent que formaven part d’aquell paisatge urbà, els comentaris dels amics,dels visitants de la seva pàgina web, que van seguir durant quatre mesos l’evolució de “Tobby” entre el paisatge de Poble Nou.

L’entrega de premis es va fer en un paisatge d’aquells naturals i idíl.lics, eterns: el parc de Collserola. Allà hi havia els participants del certamen i una trentena de curiosos, tots amb un somriure d’orella a orella, entre copes de cava i Ginger Ale i pastissets casolans ben dolços. Tot un Mos de paisatge.

Núria Casals

3/3 E.T.

Los orígenes. 2006. Plaza con Estación Transformadora en Sant Boi. Ventilaciones en acero corten 1100x650x590 mm.




Barra cuadrada de latón. 20x12x12 mm.
E.T. Octaedro irregular de latón pulido.


E.T. en el Mar de la Tranquilidad.


Abriendo la boca...

cuarta etapa: obtener los componentes abstractos de la trama
quinta etapa: crear la trama abstracta (mostrar los dientes...)
sexta etapa: entramar y morder...
marta s blanco _ paisatge emocional

4 de 4//


MCarmen G Mahedero _ tobby

http://www.mcgmahedero.com/

4 de 4 //

en una semana nos conocemos!
pepa_

1 de 4 //

el momento de encuentro entre un largo proceso de erosión y un golpe seco.

pepa
JUNCLAR _ tipuana

2 de 4 //


3 de 4//


4 de 4 //
Hola, Ya llegamos al final. Os enviamos unas fotos de nuestro proyecto
fins aviat!



3 de 4 // TANGERINA

luis estevao _ tangerina

3 de 4 //


Con retraso, seguramente, envío mi imagen para el 3/4 del mos.
Besos.
Luís

joyas

he pensado en que es una joya para mi:
es algo temporal
y potencialmente desechable
como una flor de campo en el pelo
que dura una tarde

mis joyas vegetales se pueden recojer en la ciudad y utilizarlas un dia,
o fijarlas para unos dias mas

lucia

2/3 Las imágenes




1969. El módulo lunar Aguila, posado en el Mar de la Tranquilidad de la Luna. Apolo XI.
2001 una odisea en el espacio.




Hexaedro, cristal de pirita.




1/3

He buscado joya en el diccionario. He descubierto que nunca he tenido ninguna. Aunque bien pensado, tampoco he poseido ningún paisaje. O sí.
No me gustaría: atar, colgar, perforar.
Me gustaría: despegar, posar, deslizar.
Una joya que sólo se pueda poseer en un momento de reposo.
Un "mos de paisatge" como el Aguila en el Mar de la Tranquilidad.
Antonio

platanopolis - la cosecha





afortunadamente los dias de lluvia me ofrecieron facil cosecha de frutos urbanos.



asi que los llevé a mi casa y los puse arriba de un papel, como qualquier seta, flor o fruto que necesite tomar un poco de aire antes del uso.



aqui las fotos.



el uso aun no esta claro, me espero que salga del proceso.



de momento esta es la primera fase documentada...a ver



hasta pronto,



lucia